Illes de cap al tard
  







illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres


la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria


pujàvem feixos d'aigua
do d'aquells dies transparents
a la nit cul en terra cantàvem a la lluna


illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les
       dents


trenes de les dolces filles dels déus
recorde molt les vostres sines
l'os ocult i tan dolç de les vostres anques


quantes llunes hi ha al cel?
una mil quinze
sempre ens equivocàvem


teuladins de la plaça de sant eulari
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa



 Vicent Andrés Estellés
 (Burjassot, 1924 - València, 1992 )